Nosaltres, els emigrants i refugiats
La nostra societat ha conegut i coneix la mobilitat de la població en totes les seves formes, hem estat receptors de població immigrant procedent d’Andalusia, Múrcia o Extremadura. Els segles XIX i XX van veure marxar molts catalans cap a Amèrica, Cuba o Argentina. Es van fer grans fortunes amb el comerç de tabac, sucre o... esclaus. En l’actualitat els nostres joves emigren a l’estranger per tal de trobar més oportunitats i menys precarietat en la seva vida professional.
En el segle passat, en acabar la guerra incivil, moltes persones va prendre el camí de l’exili i es van convertir en refugiades que fugien de la repressió regnant en tot el país. Si es quedaven, s’exposaven a la presó o a la mort. Famílies senceres van abandonar les seves llars arrasades per 3 anys de guerra fratricida.
El dret a fugir del seu país per raons de supervivència no estava encara promulgat al 1939, però, pel mateix motiu, també es movien molts jueus que fugien de l’Alemanya nazi i anti-semita que promulgava lleis contra ells i començava a bastir els terribles camps d’extermini.10 de desembre de 1948, en la seva resolució 217A, l’Assemblea General de Nacions Unides proclamava la Declaració de Drets Humans com un ideal comú per a tots el pobles i nacions. Sense comptar els precedents de la Revolució Francesa o la Declaració d’Independència dels Estats Units, la Declaració estableix per primera vegada, els Drets Humans Fonamentals que han de protegir-se a tot el món. El nostre país és signant de la Declaració i reflecteix en les seves lleis fonamentals aquests Drets Humans.
Cal conscienciar a les persones que és la seva responsabilitat conèixer i exigir que es respectin els drets humans. És important que tinguem present que tots i totes tenim Drets Humans i que aquests són exigibles.
Ens agradaria parlar sobre la visió subjectiva que tenim de nosaltres mateixos com subjectes mereixedors de Drets com a migrants o refugiats i de la visió que tenim d’altres persones com a invasors sense dret a exercir els mateixos que nosaltres hem exercit i encara ho fan els nostres joves.Pensem en alguns tòpics que els nostres governs ens volen fer empassar:
Segons dades de Nacions Unides, el continent que té un moviment migratori més nombrós en la seva població és Àsia amb 144 milions de persones, seguit per Europa amb 62 milions de persones, en tercer lloc Amèrica Llatina amb 37 milions de persones i en últim lloc Àfrica amb 34 milions de persones. Així doncs, si la nostra població emigrant quasi dobla la d’Àfrica, com podem considerar als joves africans invasors? L’emigració de joves catalans ha augmentat en un 115% des de l’any 2009.Hem de tenir en compte que entra molta més població pels aeroports que per la frontera Sur.
Considerem als nostres joves emigrants de 1a, mentre que els joves provinents de països del Tercer Món, són mirats com a invasors i emigrants de 3a. Pensem que els nostres joves trobaran ocupacions dignes de la seva formació, i ens indignem quan els toca treballar de missatgers, repartidors de pizza o cambrers.
Oblidem que el nostre continent s’està envellint i no tenim joves que facin el relleu generacional. Si frenem els moviments de població tindrem una Europa blanca sí, però sobre tot envellida i despoblada.
“La magnitud de la población en Europa habría caído entre 2000 y 2015 sin la presencia de los inmigrantes”
És una mera qüestió d’economia i demografia. Si permetem que l’arribada d’aquestes persones enriqueixi a les màfies que trafiquen amb éssers humans, no tindrem control sobre aquest capital humà tant i tant important pel nostre futur. No seria millor establir les eines d’acollida, control i protecció per tal que les màfies es quedin amb un pam de nassos?
Per ampliar el tema us deixo aquest enllaç, on Miguel González Martín fa una reflexió de la hostilitat a la hospitalitat.
I un altre enllaç a aquest documental que us farà reflexionar sobre nosaltres, els emigrants i refugiats: