Potosí, un aprenentatge sense fi

La Txell està duent a terme un voluntariat internacional a Bolívia i ens envia aquestes quatre línies de la seva experiència

Des de Potosí us enviem unes línies perquè veieu com van els nostres dies i la nostra integració. Cada dia és un aprenentatge sense fi. Anem coneixent i acompanyant en els diversos projectes.

La setmana passada vam estar dos dies al Molino, on se celebrava el VI Congrés dels UNATSBO (Unió de nens/nenes i adolescents treballadors de Bolívia). Hi van assistir joves representants de cada un dels vuit departaments d'arreu del país, que lluiten per una llei que els empari en la necessitat de treballar, a partir dels 10 anys, per ajudar en el sosteniment familiar i poder pagar-se els seus estudis. Es van dur a termediverses activitats, totes relacionades amb la problemàtica dels seus interessos, que no s'atenen en la legislació laboral actual.

Tenen un llarg camí per recórrer, ja que l'Organització Internacional del Treball declara inconstitucional qualsevol llei que aprovi el govern de Bolívia en aquest sentit. A més d'aquesta experiència hem participat en altres projectes.

Visitem Cerro Rico, on vam poder comprovar la situació dels miners i de les guardes i serenes. També vam estar al Col·legi Robertito, tot just traslladat per risc d'ensorrament de l'anterior.
Visitem el projecte dels "patis productius", que consisteix en la construcció per part de la pròpia família (sota l'assessorament d'un enginyer agrònom), de petits hivernacles on cultivar les seves pròpies hortalisses.

Diàriament convivim amb els nens de la Casa Nat's, treballadors i estudiants d'edats compreses entre quatre i divuit anys. A partir d'aquesta edat són ex Nat's i continuen venint per ajudar els més petits.

A Potosí, a dos d'octubre de dos mil vint-i-dos.
Txell i Fernando