[Testimoni] - Or, encens i mirra

Convençut que et robo part del teu temps, t’envio, envoltat de soledat i confinament, un recull de pensaments que pots fer arribar a tots els amics i amigues de la “santa casa” de Càritas, amb la esperança que, ben aviat, pugui tornar a lluir-me en el meu oscaritzat paper de Follonero.

El nou any no és res més que la suma d’un dígit al passat 2020. Tanmateix, no crec que aporti res de nou. Aquesta situació confirma, al meu parer, que hem perdut l’oportunitat brindada per la pandèmia per, almenys, intentar millorar la nostra insolidària societat. Temps perdut, temps cremat.

Ara fa 60 anys, un músic espanyol, molt de moda en el seu temps, Augusto Alguero, va compondre una cançoneta que repetia en una cursi lletra, lo següent:

"No me importa lo que digan los demas, no me preocupa ni me asusta el porvenir,  cada dia, cada hora, es domingo, es domingo para mi...” 

Aquesta cançó és, des de fa temps, el cant coral dels nostres més arrelats col·lectius, que tornaran, una altra vegada, a regalar l’OR dels vots als més incompetents i irresponsables representants públics, perquè puguin continuar ensorrant el país.

Continuarem perfumant amb ENCENS, la ignorància i l’estupidesa d’una elit de falsos intel·lectuals i famosos, adorats en la basílica del parasitisme.

Lloarem  la momificació, amb MIRRA, de la corrupció del sistema establert per conservar-lo en el seu intocable Olimp.

Les poques espurnes de professionalitat  i solidaritat del passat 2020 es fondran com els estels fugaços de la nit de Sant Llorenç... És suficient lo que s’ha fet? Pregunto, per què preocupar-me? Per què regalar una petita part del meu temps que ja s’esgota? Per què intentar una humil ajuda a una societat que ni la vol, ni la vol entendre?

I, en no sentir resposta, començo a pensar que tinc tot el dret de participar en la festa, perquè cada dia i cada hora sigui, també diumenge per a mi.

En resum: si estàs confinat... no siguis mal pensat.

Una abraçada (virtual)

Rafel, voluntari, el yayo ninja d’Alcarràs