RAFEL FOLCH AMB LA CABINA GUANYADOR DEL CONCURS DE RELATS DEL VOLUNTARIAT SOCIAL,

  

LA CABINA

- Hi ha sis paquets al fons de la caixa per al nou assentament. No us entretingueu, entrega ràpida. Tenim altres queviures per repartir. Les coordenades del llogarret, al full de ruta.

El Toyota va frenar al final de la pista, aixecant un munt de pols i sorra. De dins del núvol van sortir, estossegant, dos nois i una noia, tots tres esforçats voluntaris d’una ONG. Al seu voltant no hi havia cap senyal de vida, tan sols terrossos secs.

-És aquesta la cota correcta? -va preguntar el Marc.

- Sí -respongué la Laia-, el GPS del cotxe i el del mòbil coincideixen. Ella, amb el prismàtics, recorregué aquell espai inhòspit.

- Nois! -exclamà-. Allà hi ha uns paquets. Som-hi!.

Descendint per les dunes arribaren a un planell on hi havien sis farcells. Dos d’ells tenien el plàstic protector trencat, i mostraven uns rotllos de paper i unes garrafes de líquid. A la vora s’alçava un artefacte rectangular de dos metres d’alçada, i un altre embalum igual jeia escampat pel terra.

- Ostres! Sembla una antiga cabina telefònica... o una peça d’una nau espacial -digué un dels nois. La Laia, amb els papers a les mans, va fer un salt i d’una sacsejada va obrir la porta d’aquella andròmina.

- Oh! Què ho veieu? Sabeu què és això?- va cridar. Els dos nois estaven bocabadats mirant l’aparell.

- Nanos! -exclamà la Laia-. Això és una bany portàtil de procés químic. Són dues, amb el seu paper higiènic i les bombones de líquid orgànic. És una Insoplas model Nirvana, de 240 litres, carga i descàrrega per cèl·lula, amb fil musical, ambientador i selector de cinc perfums, programador de rentat... moderna i confortable... la Rolls Royce de les cagadores portàtils.

- Però, les han abandonades? preguntaren els dos voluntaris. La Laia respongué, amb to condescendent:

- Si la gent que estava aquí no tenia absolutament res per menjar, quina necessitat tenien de fer-les servir?